Israel remata Ciutat de Gaza
L'inici de l'operació terrestre de l'exèrcit israelià contra la ciutat de Gaza coincideix amb l'advertiment de les Nacions Unides que hi estan perpetrant un genocidi
"Gaza crema". Ras i curt anunciava, triomfalment a la xarxa X, la matinada d'aquest dimarts, el ministre de defensa israelià, Israel Katz.
Una manera peculiar --i autoacusatòria-- d'anunciar l'entrada a la capital de la Franja de dues divisions de l'exèrcit, la 162 i la 98, amb una tercera, la 36, preparada per reforçar-les.
30.000 soldats entre tots, amb suport de centenars de blindats, peces d'artilleria i cobertura aèria i marítima, endinsant-se en un nucli urbà ja intensament bombardejat i dinamitat durant tres setmanes.
Davant d'ells, entre ells, més de mig milió de persones. Aterrides, sotmeses a privacions d'aliments, aigua i medicines. Els que no han pogut o volgut fugir durant la neteja ètnica prèvia per mitjans aeris.
El crim dels crims
Va ser Philippe Sands qui va narrar magistralment el camí fins a la tipificació del crim de "genocidi" en la seva novel·la històrica "Calle Este-Oeste" (Anagrama, 2017).
La història de Raphael Lemkin, l'advocat jueu polonès, supervivent de l'Holocaust, que va aportar la paraula als Judicis de Nuremberg del 1945-1946, contra la jerarquia nazi, per un crim que tampoc tenia precedents.
Un crim que l'ONU va detallar en què consistia dos anys després, el 1948, en aprovar l'Assemblea General la "Convenció per la prevenció i la sanció del delicte de genocidi".
Bàsicament, actes "perpetrats amb la intenció de destruir, totalment o parcialment, un grup nacional, ètnic, racial o religiós com a tal".
"Gaza crema". Ras i curt anunciava, triomfalment a la xarxa X, la matinada d'aquest dimarts, el ministre de defensa israelià, Israel Katz.
Una manera peculiar --i autoacusatòria-- d'anunciar l'entrada a la capital de la Franja de dues divisions de l'exèrcit, la 162 i la 98, amb una tercera, la 36, preparada per reforçar-les.
30.000 soldats entre tots, amb suport de centenars de blindats, peces d'artilleria i cobertura aèria i marítima, endinsant-se en un nucli urbà ja intensament bombardejat i dinamitat durant tres setmanes.
Davant d'ells, entre ells, més de mig milió de persones. Aterrides, sotmeses a privacions d'aliments, aigua i medicines. Els que no han pogut o volgut fugir durant la neteja ètnica prèvia per mitjans aeris.
El crim dels crims
Va ser Philippe Sands qui va narrar magistralment el camí fins a la tipificació del crim de "genocidi" en la seva novel·la històrica "Calle Este-Oeste" (Anagrama, 2017).
La història de Raphael Lemkin, l'advocat jueu polonès, supervivent de l'Holocaust, que va aportar la paraula als Judicis de Nuremberg del 1945-1946, contra la jerarquia nazi, per un crim que tampoc tenia precedents.
Un crim que l'ONU va detallar en què consistia dos anys després, el 1948, en aprovar l'Assemblea General la "Convenció per la prevenció i la sanció del delicte de genocidi".
Bàsicament, actes "perpetrats amb la intenció de destruir, totalment o parcialment, un grup nacional, ètnic, racial o religiós com a tal".
"Israel ha comès genocidi"
Coincideix amb el paroxisme de baixes i destrucció al qual ha arribat l'operatiu militar israelià contra Gaza, el dia que les tropes ocupen la capital a sang i a foc, com descrivia el mateix ministre de defensa israelià.
Però ara és la mateixa ONU qui utilitza la paraula "genocidi" per descriure el que l'estat d'Israel ha anat fent a Gaza contra els seus més de dos milions d'habitants palestins, durant gairebé dos anys.
"Les declaracions explícites de les autoritats civils i militars i el patró de conducte de les forces de seguretat israelianes indiquen que els actes genocides s'executen amb la intenció de destruir totalment o parcialment els palestins de la Franja de Gaza com a grup", conclou la Comissió Internacional Independent d'Investigació de l'ONU sobre el Territori Palestí Ocupat, establerta pel Consell de Drets Humans de l'ONU.
"Gaza crema". Ras i curt anunciava, triomfalment a la xarxa X, la matinada d'aquest dimarts, el ministre de defensa israelià, Israel Katz.
Una manera peculiar --i autoacusatòria-- d'anunciar l'entrada a la capital de la Franja de dues divisions de l'exèrcit, la 162 i la 98, amb una tercera, la 36, preparada per reforçar-les.
30.000 soldats entre tots, amb suport de centenars de blindats, peces d'artilleria i cobertura aèria i marítima, endinsant-se en un nucli urbà ja intensament bombardejat i dinamitat durant tres setmanes.
Davant d'ells, entre ells, més de mig milió de persones. Aterrides, sotmeses a privacions d'aliments, aigua i medicines. Els que no han pogut o volgut fugir durant la neteja ètnica prèvia per mitjans aeris.
El crim dels crims
Va ser Philippe Sands qui va narrar magistralment el camí fins a la tipificació del crim de "genocidi" en la seva novel·la històrica "Calle Este-Oeste" (Anagrama, 2017).
La història de Raphael Lemkin, l'advocat jueu polonès, supervivent de l'Holocaust, que va aportar la paraula als Judicis de Nuremberg del 1945-1946, contra la jerarquia nazi, per un crim que tampoc tenia precedents.
Un crim que l'ONU va detallar en què consistia dos anys després, el 1948, en aprovar l'Assemblea General la "Convenció per la prevenció i la sanció del delicte de genocidi".
Bàsicament, actes "perpetrats amb la intenció de destruir, totalment o parcialment, un grup nacional, ètnic, racial o religiós com a tal".
"Israel ha comès genocidi"
Coincideix amb el paroxisme de baixes i destrucció al qual ha arribat l'operatiu militar israelià contra Gaza, el dia que les tropes ocupen la capital a sang i a foc, com descrivia el mateix ministre de defensa israelià.
Però ara és la mateixa ONU qui utilitza la paraula "genocidi" per descriure el que l'estat d'Israel ha anat fent a Gaza contra els seus més de dos milions d'habitants palestins, durant gairebé dos anys.
"Les declaracions explícites de les autoritats civils i militars i el patró de conducte de les forces de seguretat israelianes indiquen que els actes genocides s'executen amb la intenció de destruir totalment o parcialment els palestins de la Franja de Gaza com a grup", conclou la Comissió Internacional Independent d'Investigació de l'ONU sobre el Territori Palestí Ocupat, establerta pel Consell de Drets Humans de l'ONU.
