Màxima alerta aèria a Polònia després que Estònia denunciï la incursió de caces russos
Els avions russos van sobrevolar sense permís durant 12 minuts Estònia, només deu dies després que gairebé una vintena dels seus drons violessin l'espai aeri polonès
Avions polonesos i de països de l'OTAN (Itàlia, Finlàndia i Suècia) s'han desplegat aquesta matinada per garantir la seguretat de l'espai aeri polonès durant els atacs aeris que Rússia ha fet sobre Ucraïna, a prop de la frontera amb Polònia.
L'acció militar ha acabat passades les set del matí.
Aquests moviments de les forces aèries aliades arriben poques hores més tard que Estònia denuncies que tres avions de combat russos del model MiG-31 havien violat l'espai aeri d'Estònia sobrevolant gairebé durant 12 minuts l'illa de Vaindloo, al golf de Finlàndia.
El comandament polonès ha assegurat que es tracta d'una "acció preventiva" i que els sistemes de defensa aèria terrestres i de reconeixement per radar s'han posat en estat "de màxima alerta".
Els tres avions de combat russos van entrar a Estònia sense plans de vol i amb els transponedors --els aparells que permeten detectar la posició de l'avió-- apagats, segons informa el Ministeri de Defensa i Exteriors del país bàltic.
Això no són accidents
A més, tampoc mantenien comunicació per ràdio bidireccional amb els serveis de trànsit aeri d'Estònia.
L'incident ha provocat l'activació d'una patrulla aèria de l'OTAN, que ha intervingut "immediatament" amb caces F-35 de la Força Aèria italiana, que estaven desplegats a la base aèria estoniana d'Ämari com a part de la Missió de Policia Aèria del Bàltic de l'OTAN.
Rússia nega haver entrat en l'espai aeri d'Estònia i insisteix que no va sortir de la ruta marcada. Una resposta que segueix el posicionament tradicional del Kremlin.
Aquesta, juntament amb la de la plataforma petrolífera polonesa, és la tercera incursió russa a territori de l'OTAN en deu dies.
"Provocació extremadament perillosa"
Estònia ha demanat una consulta amb altres membres de l'OTAN. És la segona vegada aquest mes que un membre de l'OTAN sol·licita consultes en virtut de l'article 4. Polònia ho va fer el 10 de setembre després que drons russos entressin al seu espai aeri.
La cap de la diplomàcia europea, l'estoniana Kaja Kallas, ha considerat que l'acció "contribueix a escalar les tensions", i ha instat, en un missatge a X, a "no mostrar debilitat" davant la incursió russa a Estònia, que ha titllat de "provocació extremament perillosa".
El president ucraïnès, Volodímir Zelenski, també hi ha reaccionat. "Això no són accidents", ha dit en resposta a la defensa del Kremlin en la primera incursió el 10 de setembre. I ha afegit contundent: "Aquesta és una campanya russa sistemàtica dirigida contra Europa, contra l'OTAN, contra Occident. I requereix una resposta sistèmica".
Per la seva banda, la presidenta de la Comissió Europea, Úrsula von der Leyen, ha promès aquest divendres que la Unió Europea respondrà "amb determinació" a "cada provocació".
El president del Consell Europeu, António Costa, ha avançat que els caps d'Estat i de govern de la UE abordaran "la resposta col·lectiva a les accions de Rússia" a la cimera informal que celebraran el pròxim 1 d'octubre a Copenhaguen.
Avions de combat russos a Polònia
També aquest divendres, Polònia ha denunciat la presència de dos avions de combat russos sobrevolant "a baixa altura" la plataforma petrolífera Petrobaltic, ubicada al mar Bàltic.
Les aeronaus s'han detectat poques hores després que Estònia hagi advertit de la incursió de caces procedents de Moscou al seu espai aeri.
Violació de l'espai aeri polonès
Aquest accés rus a Estònia sense permís arriba deu dies després que gairebé una vintena de drons russos violessin l'espai aeri polonès.
L'incident es va produir el 10 de setembre i va encendre totes les alarmes, en la primera incursió militar russa a països de l'OTAN des que va començar la guerra a Ucraïna.
Com a resposta, l'exèrcit polonès va decidir abatre diversos drons que va considerar "una amenaça". I Polònia va invocar de seguida l'article 4 del Tractat de l'Atlàntic Nord, que preveu consultes entre aliats en cas d'amenaça.
Aquesta és una eina concebuda per a moments en què la integritat territorial, la independència política o la seguretat d'un estat membre es veu amenaçada. I és l'avantsala d'una decisió o acció conjunta de l'OTAN.
Anteriorment, ja havien caigut drons russos en territori de països de l'OTAN veïns d'Ucraïna, però l'incident del 10 de setembre va marcar la primera vegada que un país membre es veia obligat a neutralitzar vehicles no tripulats de Rússia.
Entrada a l'espai aeri de Romania
Tres dies més tard, el 13 de setembre, Romania va detectar un dron rus al seu espai aeri a la frontera amb Ucraïna.
Com a resposta, el país va enlairar dos avions de combat F-16 que van estar a punt d'abatre el dron.
Més sancions a Rússia
"A mesura que creixin les amenaces, també ho farà la nostra pressió", ha afegit Von der Leyen a través d'un missatge a X.
En aquest sentit, Von der Leyen ha demanat als països de la UE que donin llum verda "ràpidament" al nou paquet de sancions a Moscou, que Brussel·les ha presentat aquest divendres com a resposta a les incursions militars de Putin a països de l'OTAN.
Es tracta del dinovè paquet de sancions de la UE a Rússia des de l'inici de la guerra a Ucraïna. Entre les mesures, es proposa prohibir importar gas natural liquat (GNL) de Rússia a partir de començaments del 2027, en comptes de a principis del 2028 com està previst.
L'onada de sancions també preveu actuar contra el sistema Mir (una alternativa russa a Visa i Mastercard) i contra els esquemes d'evasió financera de Moscou a tercers països.
A més de reduir el preu màxim del petroli a 47,6 dòlars o vetar 118 vaixells més de l'anomenada "flota fantasma" -amb més de 560 navilis vetats per la UE-, que ajuda Moscou a esquivar les mesures restrictives.
La presidenta de la Comissió Europea ha detallat totes aquestes mesures en aquest vídeo que ha compartit a les xarxes socials
L'objectiu del nou paquet de sancions es continuar atacant l'economia russa, fortament sustentada pels ingressos procedents dels combustibles fòssils.
