La Diada obre un curs polític intens, entre la negociació i les noves estratègies
El finançament, la negociació dels pressupostos i l'aplicació definitiva de l'amnistia marcaran el curs
A més d'arrencar el curs polític, la Diada arriba just quan fa un any que governa el PSC: un canvi a la Generalitat que ha provocat un ressituament de les peces polítiques a Catalunya.
Un any que els socialistes defineixen com d'"estabilitat", malgrat que ha vingut marcat per les negociacions amb els socis d'investidura per tirar endavant mesures i ha inclòs algunes derrotes parlamentàries.
L'executiu reitera una vegada i una altra que complirà els acords a què ha arribat amb ERC i els Comuns. Ha encarrilat el traspàs de Rodalies, com li demanen els primers, i ha prioritzat les polítiques d'habitatge, com volen els segons.
Però altres carpetes, també importants per als socis, li estan portant més maldecaps. El que marca el pas en aquesta direcció és el nou finançament. Un repte més complex que els anteriors.
Illa s'ha compromès que aviat hi hagi concrecions, però els republicans pressionen. Presentaran ja el seu model al Congrés i avisen que si no hi ha finançament tampoc negociaran els pressupostos, ni a Catalunya ni a Madrid.
Per tant, la negociació d'uns i altres comptes s'albira complicada i serà un dels principals temes un cop passada aquesta Diada.
Alta tensió a Madrid
A Madrid, a més, s'imbricarà amb un calendari judicial que no està posant les coses fàcils a Pedro Sánchez. El cas Cerdán i els que esquitxen el seu entorn més pròxim els està aprofitant la dreta per exercir una pressió que, segons les enquestes, està erosionant la figura del president espanyol.
I, amb aquest panorama, els partits independentistes que estaran presents en la manifestació de la Diada es troben en un moment de redefinició de l'estratègia.
Junts es replanteja l'estratègia
Si ERC avisa que calen concrecions per continuar negociant, Junts també es replanteja el suport a Pedro Sánchez. A les portes de la Diada, el partit de Carles Puigdemont ha provocat una derrota dolorosa a Sánchez rebutjant la reducció de la jornada laboral.
Però també es qüestiona si val la pena continuar esperant que es compleixin pactes anteriors, com el català a Europa o el traspàs de competències en immigració. Un debat que va guanyant entitat dins de Junts i que ja li ha costat, per exemple, l'adeu de Jaume Giró, de l'ala més partidària del pacte.
Tot plegat, mentre esperen la tornada de Carles Puigdemont, que cada cop veuen més a prop i en qui confien com a catalitzador de les seves perspectives.
ERC avisa els socialistes
A ERC, i amb el teló de fons del finançament, també es valora quin ha de ser el paper a Madrid. El partit té clar que l'alternativa d'un govern del PP i Vox no seria millor, però tampoc volen emetre un xec en blanc a Pedro Sánchez i, per això, no s'avindran a negociar els pressupostos si no es concreta el nou finançament.
El partit arriba a aquesta Diada amb una nova direcció, havent deixat enrere la crisi interna que fa tot just un any encara estava per resoldre, amb un procés electoral intern que va entronitzar Oriol Junqueras.
Unes cuites internes de les quals tampoc s'ha deslliurat el tercer partit independentista del Parlament, la CUP, que després d'un procés de refundació ha vist com la seva cap de llista en les últimes eleccions, Laia Estrada, anunciava que abandonarà l'escó.
I tots tres partits han vist com sorgia una quarta opció independentista al Parlament, l'extrema dreta d'Aliança Catalana, amb perspectives de creixement en les pròximes municipals.
Els delicats equilibris dels partits independentistes reflecteixen també l'estat del moviment, que malda per recuperar-se de les esgarrinxades del procés, encara amb dirigents inhabilitats, polítics a l'exili i activistes perseguits per la justícia.
Les entitats mantenen la unitat per convocar
En aquest context, les entitats independentistes sí que s'han mantingut unides en la convocatòria de la manifestació al centre de Barcelona.
L'ANC, Òmnium i el Consell de la República van presentar junts la marxa, però el mateix president de l'ANC, Lluís Llach, admet que el moviment es troba en un moment de "depressió" i rebaixa les expectatives de participació, per a una marxa que havia fregat els dos milions de persones en els anys del procés.
Però, malgrat la unitat per convocar, les entitats tampoc s'escapen dels problemes interns. A l'ANC el procés d'elecció de Lluís Llach ha provocat una fuita de secretaris nacionals. I les ferides del debat de la llista cívica ha desembocat en la creació de Dempeus, una candidatura electoral paral·lela, farcida de membres del corrent crític.
Una situació similar ha viscut el Consell de la República, que també ha tingut problemes interns derivats de les discrepàncies per definir el paper que ha de fer l'entitat en l'era postprocés.
Òmnium, per la seva banda, s'ha centrat a defensar la llengua i lluitar contra la repressió en un procés que anomenen de construcció nacional.
