La histèrica

Buenos Aires, Argentina/ No, ja no lluitaré. M'he cansat d'estar sempre demanant a crits

en la teva vida un lloc, ja no vull ser la histèrica per tenir el que amb

amor he sabut guanyar.

I tu de què et pots queixar? Des que estàs al meu costat, digues, què et

ha faltat? De què em parlaràs? No hi ha res a fer, no

cambiaràs! És inútil voler conformar-te, sempre vols més.

COR:

Quant fa que no em preguntes com estic, si sóc feliç, què vaig fer ahir,

d'on vinc, a on vaig? Si penso en tu, si tinc penes,

alegries o il·lusió? Jo no sóc un animal al qual només has de

menjar. Quant fa que ja ni m'odies ni em veus, que ja les teves

manos ja no recorden la meva pell, que no m'has tornat a fer sentir

una dona? No seré més per a tu aquesta nina a la qual només cal

vestir. Per això ja no lluitaré i et demano perdó si és que t'ha

molestat la meva manera de parlar. Però això sí, decideix-te ja. Comença

a canviar la teva manera d'actuar o no em vegis més.

Jo vaig lluitar a braç partit per obrir-nos camí i donar-te el millor i

tot i així he de demanar perdó. És inútil parlar ja amb tu, sempre tens

raó.

Quant fa que ja ni m'odies ni em veus? Negar que ja les teves mans

ja no recorden la meva pell. Has de saber que al teu costat no em sento

una dona! (Es repeteix el cor).

No seré més per a tu aquesta nina a la qual només ja que vestir!!