"El mite del tresor d'Atahualpa és de gran rellevància a l'Equador i al Perú, i a l'Equador es pot dir que és el nostre mite d'origen del país. Està molt present a la societat, hi ha gent que va a buscar-lo i persones que perden la vida", explica en una entrevista amb EFE Avilés, que presenta aquest dijous la pel·lícula a la secció Zonazine del Festival de Màlaga.

És un mite que "desperta molta fascinació, perquè darrere de la idea del tresor hi ha una vasta història, que es confon amb la mitologia, al voltant de com es va ocultar aquest tresor".

Un dels punts de partida d'aquesta pel·lícula va ser una altra pel·lícula de 1924, "El tresor d'Atahualpa", considerada el primer llargmetratge de ficció del cinema equatorià, però que "tràgicament va desaparèixer poc després de l'estrena i no es conserven còpies".

"Una pel·lícula perduda sobre un tresor perdut em generava una quantitat de soroll, de preguntes, que van ser el germen que em va portar fins a 'Al Oriente'", explica.

Situa l'acció inicial al març de 2021 perquè sentia "la responsabilitat de donar compte del temps que estava habitant la pel·lícula, el de la pandèmia, perquè aquest present sembla un límit, en la nostra relació amb la natura i amb nosaltres, i la pel·lícula havia de donar compte d'això".

"Gran part del cinema fet en els anys de la pandèmia fa un esforç enorme per esborrar aquesta realitat, i em sembla una actitud amb la qual un es pot preguntar per què no donar compte d'aquesta realitat si el cinema ha estat sempre l'art del present i té a veure amb deixar una empremta", adverteix.

Avilés admet que "en cap lloc del món és fàcil fer cinema, però a l'Equador és encara més complex, amb poca finançació per fer pel·lícules", i va aconseguir aixecar aquesta pel·lícula gràcies en part a un fons del Festival de Venècia.

Al seu país, l'institut de cinema té "recursos molt limitats i està orientat en general a construir un tipus de cinema, amb poc espai per a un altre cinema que intenta ocupar un terreny una mica més marginal al que s'entén com un cinema d'espectadors, o que surt dels esquemes més tradicionals".

No obstant això, aquesta dificultat per rodar a l'Equador li proporciona "una agradable sensació de virginitat, perquè com que no s'han fet tantes pel·lícules hi ha un terreny molt fèrtil" i sent "que hi ha moltes possibilitats que estan allà per ser narrades".

El director està "entusiasmat" per mostrar aquesta coproducció amb participació equatoriana i argentina al Festival de Màlaga i se sent còmode a la secció Zonazine, que el certamen reserva a les apostes més arriscades.

"M'interessa el cinema que obre camins, que pot teixir diàlegs entre diferents formes i tradicions i que no necessàriament s'acomoda en una fórmula de mercat, i m'interessa el cinema que es qüestiona les formes de ser, de narrar i d'acostar-se al públic", assegura.

I admet que a 'Al Oriente' hi ha també un to de "western", fins i tot en el títol, "la traducció del qual podria ser 'a l'est', que és com un gir o canvi de direcció, i aquesta pel·lícula també es planteja això, anar cap a la frontera, cap al límit, cap al desconegut, a la recerca de nous horitzons".

"A l'Equador, El Dorado és a l'Amazònia, un territori que es manté avui, entre cometes, inexplorat, un territori de possibilitats i per ser poblat", apunta Avilés que entén també el "western" com "un gènere que explica la gènesi d'una nació, la conquesta del desert, i com aquesta conquesta està basada en la violència, en l'ús de la força i en la imposició d'uns homes sobre uns altres".

Per José Luis Picón