Trás-os-Montes, una regió per recordar i viure

La terra transmontana és de vivències comunitàries molt riques que encara avui es mantenen. Fruit d'orígens plurals, nobles i populars, mestissatge en un objectiu retint peculiar on cadascú s'interessa per tots i on tots intenten consolidar la felicitat de cadascú.

L'esperit regnant és poc donat a ostentacions: la terra és fosca i fèrtil, fosques són les robes que la cobreixen, esquitxades per mantells blancs de neu freda que convida a l'acostament de les persones i que, als punts més alts, dibuixen teles de blancor. Als llocs exactes en què els estius desdoblen taques polícromes de bruc, garroferes o carquexes.

I si a cada estiu persisteix l'ambient pastoral d'una flauta de canya que ressona als vessants dels monts durant tot l'any, i el d'una gaita de manxa que retomba, solemnement, en la tranquil·litat dels altiplans.

De vegades és de flors la neu que, al nord-est, brolla dels ametllers. En altres ocasions són castanyers els arbres. De les castanyes de l'interior i de les ametlles, a mesura que Trás-os-montes s'encamina en direcció al Duero, es fan delicats menjars sense igual. És a la taula on cada tramuntà es revela.

Les portes, de vells forrellats, estan sempre ben obertes per als amics que entren i és sempre amic qui entra per bé. Una taula tradicionalment plena d'embotits i carns fumades, al costat d'una antiga llar on les brases i el fum originen especialitats pròpies.

Consolidada la bona qualitat de les carns de porc, sempre privilegiat i alimentat amb patates i sègol, les cultures dominants, de les espècies cinegètiques, que aquí abunden i posseeixen gran prestigi, o del bestiar boví a través de races autòctones tan significatives com la barrosâ, maronesa, i mirandesa. La carn mirandesa és molt apreciada, sobretot en dates especials on l'alegria de les festes i l'entusiasme de les romeries sorgeixen com a manifestació neta i clara de l'ànima del poble transmontà.