Falten residències de gent gran: més de 18.000 persones esperen plaça
SOCIETAT
En 10 anys faran falta 80.000 places més, segons l'ACRA, la patronal de les residències
BARCELONA/ A Catalunya hi ha 18.787 persones en llista d'espera per a una plaça en una residència de gent gran. I la situació anirà empitjorant cada any, per l'envelliment de la població. Sobretot quan la generació del baby-boom --els nascuts entre el 1960 i el 1975, que ara tenen entre 50 i 65 anys-- arribi a la tercera edat.
En 10 anys, faran falta 80.000 places residencials i 26.000 professionals més, segons denuncia l'ACRA, l'Associació Catalana de Recursos Assistencials. I el percentatge de població major de 80 anys passarà del gairebé 6% actual al 7,11% el 2035 i al 10,05%, pràcticament el doble, el 2050.
Falten serveis i professionals
"Fa falta més finançament, més cobertura, més professionals i més ben pagats", ha dit la presidenta de l'ACRA, Cinta Pasqual, en una entrevista al 3Catinfo. I també més sanitaris, explica: "La integració social i sanitària té un joc molt important per fer més i millor."
Un exemple seria el personal d'infermeria, per a qui les condicions laborals són poc atractives pel dèficit de finançament, que es reflecteix en el seu sou. Els dels professionals de l'ACRA --que també són treballadors públics perquè hi ha acords, explica Cinta Pasqual-- cobren entre un 17 i un 18% menys que els que treballen en centres de la Generalitat.
- El conveni de l'àrea de Drets Socials i el de Salut són diferents, explica l'entitat, i això fa que hi hagi competència entre professionals, per als quals és menys atractiu treballar a les residències que als centres sanitaris.
- L'associació demana un "pacte de país" que inclogui, entre altres mesures, millorar el salari dels treballadors. I reconeix que tenen "el conveni col·lectiu que menys cobra, tot i que cuida la gent que més ens estimem, els nostres pares i avis".
- Per això reclamen "una aportació pública més alta per tenir convenis suficients".
- L'entitat també demana agilitzar l'homologació de títols estrangers, sobretot d'infermeria i auxiliars, i revisar l'atenció que han de donar els Centres d'Atenció Primària a les residències, que no s'està materialitzant davant el col·lapse que ja pateixen aquests centres.
Ampliar l'atenció domiciliària
Cinta Pasqual també demana ampliar el nombre de serveis d'atenció a les persones grans i dependents i crear les condicions perquè es puguin quedar a casa tant com vulguin.
"Fan falta plataformes de serveis on la gent pugui accedir independentment del grau de dependència. Ara a una residència només s'hi pot accedir amb grau 2 i 3; a un centre de dia i als habitatges tutelats, amb grau 1, i a l'atenció domiciliària, amb tots els graus. Hauríem de poder generar estructures proveïdores de serveis amb tots els que té el sistema", explica.
I ampliar també els serveis d'atenció domiciliària, els temps de visita i "la tecnologia al voltant del domicili". Això vol dir "més atenció domiciliària no només de metges i infermeres, sinó també de treballadors socials, per posar-nos al llit, una bona higiene o per menjar i crear tecnologia".
"Una de les coses més importants és que la gent pugui triar on vol estar, sigui en una residència o a casa", diu Cinta Pasqual, sense que això depengui de tenir una bona xarxa familiar.
275 dies en llista d'espera
Espanya dedica el 0,9% del PIB a finançar els serveis d'atenció a la dependència, una de les pitjors dades de la UE, que també està per sota de la mitjana de l'OCDE -- que és de l'1,79%--, segons un estudi sobre la situació de la dependència a Espanya fet públic aquest dimecres.
L'ACRA demana arribar almenys al 2% i avisa que el dèficit de finançament comporta menor cobertura de les necessitats de les persones i llargues llistes d'espera.
A Catalunya hi ha 38.002 persones amb algun grau de dependència en llistes d'espera per a un Pla Individualitzat d'Atenció (PIA), la més alta de l'Estat. El temps mitjà d'espera és de 275 dies d'ençà que es fa la sol·licitud fins a la resolució de la prestació.
"El percentatge en el limbe de la dependència és del 13,87%", denuncia l'entitat a l'estudi, que avisa del perill de col·lapse de l'estat de benestar.
"Fer-se gran és una bona notícia i si és amb qualitat, encara més", diu Cinta Pasqual. "Però no sempre és així. L'envelliment de la població és cada vegada més gran i això genera més dependència, que té un cost econòmic i sentimental". Per això, conclou, cal buscar "millors serveis que ens facin sentir més còmodes".